Creación y desarrollo de programas de educación nutricional y de promoción de la actividad física para población pedriática

  1. Fernández Blanco, Jordi
Zuzendaria:
  1. Josep Antoni Tur Marí Zuzendaria
  2. Maria del Mar Bibiloni Esteva Zuzendarikidea

Defentsa unibertsitatea: Universitat de les Illes Balears

Fecha de defensa: 2016(e)ko abendua-(a)k 16

Epaimahaia:
  1. María Antonia Murcia Tomás Presidentea
  2. Rosario Pastor Martín Idazkaria
  3. María José Santi Cano Kidea

Mota: Tesia

Teseo: 453033 DIALNET lock_openTDX editor

Laburpena

Introducció L'obesitat és, actualment, el problema nutricional més freqüent als països industrialitzats i que més comorbiditat associa, a curt i llarg termini, convertint-se en un dels problemes de salut pública més greus del segle XXI. Segons l'OMS, en el 2012 hi havia 42 milions de nens amb sobrepès al món. D'aquests, 35 milions viuen en països en vies de desenvolupament. Espanya no és aliena al problema. Del primer estudi en el 1984, PAIDOS, al segon en el 2000, Enkid, la prevalença de l'obesitat va augmentar del 5 al 15%. En l'estudi Aladino, realitzat l'any 2011, va situar en un 31.4% la prevalença d'excés de pes (17.6% d'obesitat infantil) en territori espanyol en nens d'entre 6 i 9 anys. L'any 2012, segons una enquesta realitzada pel Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat el 25.9% de nens i el 31.6% de nenes entre els 2 i 5 anys no realitzaven exercici físic. Les xifres milloraven entre la població de 6 a 10 anys, on un 7.9% dels nens i un 12.7% de les nenes asseguraven no realitzar cap tipus d'exercici físic. A Catalunya, l'any 2013, el 28.8% de la població de 6 a 14 anys havia participat cada dia o gairebé cada dia del mes en activitats o jocs d'esforç físic o esports, en contrast amb el 20.9% que declarava no haver participat cap dia o gairebé cap dia. Contingut de la investigació Donat el gran impacte sanitari de l'obesitat, es fa imperativa la creació de programes específics per a la prevenció i el tractament de l'obesitat infantil on treballin de forma integrada els professionals de diferents àmbits. Nombroses publicacions han demostrat que la modificació d'hàbits és una estratègia vàlida i ha de ser l'eina principal per combatre el sobrepès i l'obesitat infantil. Els programes d'intervenció han de tenir com a finalitat promoure hàbits saludables des de l'educació nutricional i l'exercici físic. El missatge d'aquests programes ha de ser comprensible i la proposta assolible, afavorint d'aquesta manera l'adhesió. L'objectiu general d'aquesta tesi doctoral va ser la creació i el desenvolupament de programes d'educació nutricional (INFADIMED) i de promoció de l'activitat física (ACTIVA’T) per incidir en la prevalença del sobrepès infantil. Conclusió La prevalença d'excés de pes infantil (sobrepès + obesitat) a Vilafranca del Penedès a l'inici de l'estudi INFADIMED i a la franja d'edat de 3 a 7 anys era del 21.9%. En separar la població intervinguda, es va obtenir un grup control amb una prevalença del 20.8% d'excés de pes i un grup intervenció amb una prevalença del 22.9%. En finalitzar el programa d'intervenció, tres anys després, el grup control va augmentar la prevalença del sobrepès infantil en 8.4 punts (percentatge final: 29.2%), mentre que el grup intervenció va descendir 6.3 punts (percentatge final: 16.6%). La població de l'estudi ACTIVA’T, dividit en dos grups, un que va rebre educació nutricional i va realitzar exercici físic més de 5 hores a la setmana durant 6 mesos, i un altre grup que va rebre la mateixa educació nutricional i va realitzar menys de 3 hores a la setmana en el mateix període de temps, també va millorar la prevalença d'excés de pes, essent el primer grup el que va obtenir millors resultats, demostrant el paper important que juga l'activitat física en l'excés de pes. El perfil lipídic en una subpoblació de l'estudi ACTIVA’T també va millorar substancialment després dels 6 mesos d'intervenció dietètica i dietètica combinada amb el programa d'exercici físic. L'educació nutricional va millorar els hàbits alimentaris dels participants, en el context d'una major adherència a la dieta mediterrània, millorant sobretot en el que al desdejuni es refereix i incrementant el consum de fruites i verdures.