De Gallípoli a Céfisodesarrollo militar, político e ideológico de la compañía catalana (1303-1312)

Resumen

El present estudi s'ha realitzat al departament d'Història i Història de l'Art de la Universitat Rovira i Virgili i aborda el tema de la guerra i la ideologia medieval. Concretament, en el cas de la Companyia Catalana d'Orient i les seves fonts cronístiques.Tot i ser un tema prou conegut, la qüestió de la Companyia Catalana a l'Orient sempre ha sigut abordada des d'una òptica narrativa dels esdeveniments polítics de l'Imperi Bizantí i de l'expansió mediterrània de la corona aragonesa. Encara ara, no obstant les aportacions més tècniques i purament militars de Ferran Soldevila, la major part dels estudis juguen amb factors reinterpretatius per buscar noves visions sobre successos que es donen per descomptats precisament per la gran aportació de les cròniques com a font de primera mà. En cap cas s'ha estudiat el contingent com una unitat autònoma ni s'ha analitzat des de la perspectiva de la pròpia guerra i el seu factor evolutiu en tots els seus nivells. Per aquest motiu, hem decidit entrar en qüestions relacionades directament amb la host, el seu món i els detalls que fins ara no tenien la suficient consideració o, si se'n fa esment, ha sigut de forma generalitzada. Per nosaltres, és important entendre l'origen exacte de la host que, lluny de ser un factor únicament ibèric, a les fonts s'intueix que va ser molt diversificat; ens interessa la qüestió de l'heterogeneïtat social i geogràfica dels capitans; la qüestió dels sous que, tot i ser presents a la "Crònica" i ser reiterada en tots els estudis, mai s'ha comparat amb la d'altres cossos militars del moment i del seu àmbit geopolític -i cronològic-; també volem entendre algunes peculiaritats que es consideren a les fonts però mai s'hi ha volgut entrar en detall, com és la qüestió de l'autogovern de la tropa, la seva lenta evolució i, sobretot, per quin motiu s'origina.Tot això lligat òbviament a la qüestió tàctica i estratègica, que les cròniques deixen entendre d'una forma o altra i que, vistes amb distància, podem interpretar com un gran esperit d'adaptabilitat del contingent, el qual podria arribar a ser únic en el seu gènere, almenys en el context mediterrani. Per això, hem decidit emprar precisament les mateixes cròniques, contraposar-les considerant les motivacions polítiques dels diversos autors i, per últim, el resultat obtingut comparar-los un amb les fonts documentals que s'han anat recopilant en els últims dos segles. La comparativa, que serveix per poder entendre no només les lectures de les fonts sino els buits que deixen ajuda a fer un análisi de la mentalitat de cada autor i entendre quina percepció tenia del desenvolupament militar de la host. A més, hem adoptat una visió completa de la logística militar de l'època per tal de trobar aquells elements il·lògics en el relat dels cronistes que en delaten una omissió ideològica. D'aquesta manera hem pogut desdibuixar un "modus operandi" del contingent que, suportat pels estudis més recents, ens dóna la idea que la realitat de la Companyia va ser més complexa del que s'intueix a través del relat de Muntaner. Així s'entén que es tractava d'un cos militar que condensava totes les experiències de la guerra de Sicília, que va donar peu a què molts estrats socials no nobiliaris poguessin entrar al món de la guerra com a protagonistes i, en conseqüència, aquests nous protagonistes van acabar tenint també un pes polític i representatiu a dintre de la host. De la mateixa manera, les necessitats bàsiques d'aquests grups socials es van veure afectades i van anar canviant, des de la senzilla necessitat d'un sou fins a la recerca d'un estatus millor mitjançant la guerra i la usurpació.En aquest joc hi entra el discurs de la justícia i la legitimació en el qual té un paper prou important la mateixa cronística. Aquesta, ja sigui com a detractora -en el cas grec- o com a emfatitzadora -en el cas català-, conservava el rol ideològic que causaven els fets d'armes de la host. En alguns casos es parla de bandidatge, en altres d'heroica venjança . Per últim, també cal mencionar la batalla de Cefis com a important element que representa la culminació d'un procés evolutiu estratégic i organitzatiu que, comparat amb esquemes de caràcter feudal, acabaren per superar aquests últims i marcar així una pauta política de certa importància dintre de l'escenari grec.