La función social de las orquestas sinfónicas en el S. XXI. Un modelo educativo integrador para las orquestas españolas.

Resumen

Les orquestres, que en el passat reflectien el creixement econòmic i el benestar de les ciutats, es troben en evolució cap a un model més participatiu, precursor de projectes culturals amb una doble vessant: l'educativa i la perdurabilitat i relleu generacional del seu públic objectiu. L'educativa, entesa com a formació integral de l'individu i la seva interacció amb la societat a la qual pertany. Una educació no formal que incideix en l'educació continua al llarg de tota la vida. I d'altra banda la perdurabilitat i relleu generacional del seu públic, entesa des de la perspectiva d'aconseguir establir un continu diàleg amb la societat, atenent les seves demandes, a través d'una participació activa en el fet cultural. Les formacions orquestrals troben la seva funció en aquesta societat a través de diversos programes formatius, estructurats de diferents maneres per a aconseguir un camp d'actuació més gran. L'objectiu d'aquesta recerca se centra en analitzar des d'una perspectiva social i educativa la funció social de les formacions simfòniques a través de diversos programes paradigmàtics d'àmbit comunitari. En aquest estudi, la relació entre les formacions simfòniques i la societat és entesa des d'una perspectiva comunitària, posant el focus d'atenció en l'impacte social i formatiu en el seu àmbit d'actuació i el seu poder transformador en la societat.