Intervención en pacientes con enfermedad por hígado graso no alcohólico (EHGNA) y síndrome metabólico a través de dieta y actividad física personalizadas y valoración de su evolución

Resum

La malaltia del fetge gras no alcohòlic (MFGNA) és actualment la causa més comuna de malaltia hepàtica al món occidental i afecta fins al 30% de la població. S'ha convertit en una de les causes més freqüents d'hepatopatia crònica i de funció hepàtica alterada en països industrialitzats i es preveu un increment de la seva incidència els propers anys anunciant-se com la principal causa de trasplantament hepàtic en un futur proper. Es caracteritza pel dipòsit de greix als hepatòcits i és una malaltia inflamatòria hepàtica de caràcter crònic, que engloba un espectre de patologies que van des de l'acumulació simple de greix o esteatosi hepàtica, fins a fases finals de la malaltia com la cirrosi, passant per la esteatohepatitis no alcohòlica i la fibrosi. La prevalença augmenta amb l'edat, l'obesitat i està associada amb la presència de síndrome metabòlica i l'augment de mortalitat cardiovascular i neoplàsies. Es tracta per tot això d'un problema rellevant de salut pública a les societats occidentals, i el tractament fonamental rau en el canvi d'estil de vida, fonamentalment a través de dieta i activitat física. D'aquí deriva l'objectiu principal d'aquesta tesi que és avaluar el paper de la intervenció personalitzada, tant dietètica com d'activitat física, per modificar el dipòsit de greix i la progressió de la malaltia del fetge gras no alcohòlic en pacients amb obesitat i síndrome metabòlica; utilitzant la imatge i diferents scores de fibrosi per avaluar l'impacte de la intervenció en els participants. La mostra de l'estudi inclou 155 pacients, dones i homes d'entre 40 i 60 anys, amb sobrepès/obesitat que presenten almenys tres dels trets principals de la síndrome metabòlica i un diagnòstic de malaltia del fetge gras no alcohòlic per ultrasò i corroborat per ressonància magnètica. És un assaig clínic aleatoritzat prospectiu multicèntric. La mostra es va aleatoritzar en tres grups d’intervenció; dieta convencional, dieta mediterrània amb alta freqüència de menjars i dieta mediterrània amb activitat física personalitzada. Es van programar sis visites per a cada pacient, amb el registre de nombroses variables, i estreta monitorització dels participants, centrant-se aquesta tesi en resultats d'imatge, antropometria, benestar psicològic, severitat de la síndrome metabòlica i dades indirectes de fibrosi hepàtica, tot això des d'una perspectiva de gènere. La mostra és molt homogènia, sense observar-se diferències estadísticament significatives entre homes i dones, o menopàusiques i no menopàusiques de manera basal. Tenen en comú un punt de partida d'activitat física per sota del que es recomana per al seu rang d'edat i una aleatorització per grups d'intervenció molt homogènia. Els resultats mostren que, independentment del grup d’intervenció, del sexe i de la situació hormonal, tots els participants milloren l’any en la majoria de paràmetres i que aquells que més milloren els seus resultats d’elastografia en kpa són aquells que més han millorat els triglicerids en dejú, l'índex HOMA i l'score de fibrosi. I que aquells que més han millorat el resultat de fibrosi després de la intervenció, presenten millores significatives respecte a la resta en els resultats de l'elastografia. També observem que els pacients amb menor resultat de severitat de síndrome metabòlic tenen graus d'esteatosi més lleus mesurats per ecografia i elastografia i que aquells amb scores de síndrome metabòlic pitjors, tenen resultats pitjors en ecografia i elastografia. Com que es tracta d'una patologia de presentació asimptomàtica o de troballa casual en la majoria de les ocasions, és important sospitar-la per abordar-la de manera precoç. L'ús de diferents scores i tècniques d'imatge no invasives apareixen com a eines indispensables per al clínic, i la seva inclusió de forma generalitzada a la pràctica clínica sembla indispensable per al seu maneig.