Hidrocarburos aromaticos policiclicos en las zonas costerasacumulacion y transporte en la microcapa superfical marina

  1. GUITART FERRARONS, CARLOS
Dirigida por:
  1. Joan Albaigés Riera Director/a

Universidad de defensa: Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)

Fecha de defensa: 04 de febrero de 2005

Tribunal:
  1. José Manuel Redondo Arráiz Presidente/a
  2. Jorge Bruno Salgot Secretario/a
  3. Jose Luis Beltran Abadia Vocal
  4. José Luis Pelegrí Llopart Vocal
  5. Josep Maria Bayona Termens Vocal

Tipo: Tesis

Teseo: 127630 DIALNET

Resumen

La Tesi Doctoral es centra en l'estudi de la contaminació per hidrocarburs aromàtics policíclics (HAP) a la microcapa superficial marina de les zones costaneres. Aquests compostos tòxics són característics de l'ús de combustibles fòssils i la seva presència es freqüent als litorals urbanitzats i industrialitzats. La microcapa superficial marina es localitza a la interfase entre l'atmósfera i l'oceà. Aquesta llàmina, d'unes micres de gruix, que cobreix tota la superfície del mar es un compartiment ambiental diferenciat de la resta de la columna d'aigua. Per l'acumulació de substàncies d'origen divers (biogènic i antropogènic), que dona lloc a processos químics i biològics característics, té una especial rellevància en el funcionament de l'ecosistema marí i els fluxes d'intercanvi aire-mar. No obstant, la microcapa superficial marina és un compartiment complex i poc estudiat, per la seva alta variabilitat i la dificultat del seu mostreig, que necessita ésser abordat de manera multidisciplinar. L'estudi realitzat a la Tesi, s'ha dut a terme en dues estacions costaneres de la Mediterrània Nordocidental, a la zona costanera de Barcelona (Espanya) influenciada per les activitats antropogèniques (urbanes, industrials i transport marítim) i a una estació considerada remota a Banyuls-sur-Mer (França). S'han realitzat diverses campanyes al mar i experiments de laboratori per assolir els objectius de la Tesi. Els métodes de mostreig emprats per la microcapa superficial són específics i depenen principalment dels compostos d'interès. Donada la diversitat de mètodes existents s'ha dut a terme un exercici de comparació per determinar el més òptim per a la determinació dels HAP en aquest compartiment, resultant ser la malla metàl·lica. D'altra banda, al laboratori, s'han optimitzat i posat a punt diverses metodologies analítiques per determinar els HAP individualment en les diferents fases (dissolta, coloi