Integration of marine habitat information into the study of fish ecologynew approaches for ecosystem based fisheries management

Zusammenfassung

L’estat actual dels recursos vius i dels ecosistemes marins suposa un desafiament constant per a la comunitat científica, que obliga a un progrés continu que asseguri, a llarg termini, la seva explotació sostenible i la seva conservació. Avui en dia els esforços en la investigació se centren, en gran mesura, en el desenvolupament de tècniques i conceptes per millorar l’avaluació i la gestió d’aquestes poblacions des d’un punt de vista holístic en el marc de la gestió basada en l’ecosistema (EBM per les seves sigles en anglès). Mentre que els principis i objectius de l’EBM han estat acceptats per la comunitat científica i pels responsables de la gestió de la pesca i de la conservació, no existeix un consens sobre com s’ha d’aplicar. Un dels motius determinants que obstaculitzen la seva implantació és la complexitat associada a la modelització de sistemes socio-ecològics complexos, que abasta des dels efectes ambientals fins a aspectes socials en la gestió dels recursos. La identificació de processos clau en un ecosistema, com puguin ser les relacions entre l’ecologia de determinades espècies amb els seus hàbitats essencials, ofereix una possibilitat per avançar cap a l’aplicació de la EBM sense haver d’assolir el desenvolupament de models super-complexos que abordin tots els processos que ocorren en un ecosistema. Els diferents estudis desenvolupats al llarg d’aquesta tesi doctoral tenen dos objectius principals. En primer terme s’ aborda l’aplicació de noves tècniques i conceptes per tal de millorar la caracterització dels hàbitats essencials de dues espècies marines localitzades en els estatges superiors de la cadena tròfica, com són l’anfós (Epinephelus marginatus, Lowe 1834) i la tonyina vermella (Thunnus thynnus, Linnaeus 1758). En segon terme, el desenvolupament de metodologies basades en la informació obtinguda sobre els seus hàbitats essencials, la qual cosa permetrà millorar l’avaluació i gestió de les poblacions d’aquestes espècies. Avui dia, la conservació de les poblacions explotades de l’anfós i la tonyina vermella s’aborden des d’enfocaments ben diferenciats, sobre la base de les seves característiques ecològiques. L’anfós és una espècie altament resident que habita fons rocosos dels ecosistemes costaners de l’oceà Atlàntic, l’oceà Índic i el mar Mediterrani. La conservació de les seves poblacions explotades es basa principalment en l’establiment d’àrees marines protegides. Per la seva banda, la tonyina vermella és una espècie pelàgica amb una àmplia distribució geogràfica al llarg de l’Atlàntic, que realitza llargues migracions durant la primavera per arribar a les àrees de reproducció, entre les quals s’hi troba el Mar Balear. La gestió d’aquesta espècie es basa, principalment, en l’establiment de quotes de pesca a partir de l’avaluació de l’estat de les poblacions mitjançant l’aplicació de models monoespecífics. En els darrers anys l’aplicació de tècniques procedents de l’ecologia del paisatge terrestre (landscape ecology) en estudis d’ecologia del medi costaner ha donat lloc a l’inici de la “ecologia del paisatge marí” (seascape ecology). En els estudis desenvolupats en el marc d’aquest doctorat s’han aplicat aquestes tècniques per millorar la definició dels hàbitats essencials de l’anfós i per identificar canvis en l’ús de l’hàbitat al llarg del seu desenvolupament ontogènic. La millora en la identificació dels hàbitats essencials de l’anfós a diferents etapes del seu desenvolupament ha proporcionat informació rellevant sobre la seva ecologia i criteris per al disseny d’àrees marines protegides més eficients quant a la conservació d’aquesta espècie. Els resultats obtinguts durant l’estudi dels hàbitats essencials de l’anfós i la millora en la caracterització de l’estructura dels hàbitats a través de l’aplicació de mesures de paisatge submarí han proporcionat la base per al desenvolupament d’una metodologia de disseny d’àrees marines protegides en el marc dels programes d’avaluació ràpida (RAPs per les seves sigles en anglès). En aquesta tesi doctoral es proposa un mètode per a l’avaluació ràpida d’àrees costaneres des d’un enfocament multidisciplinari. Aquest mètode proporciona eines per a la selecció, disseny i gestió d’àrees marines protegides costaneres quan el factor temps, el pressupost o l’acció humana, ja sigui individualment o combinats, crea una necessitat urgent de priorització. L’esquema conceptual aplicat en l’anàlisi de les relacions entre l’ecologia de l’anfós i els seus hàbitats essencials i la transferència d’aquesta informació a la millora en l’avaluació i gestió de l’espècie s’ha adaptat a l’ambient pelàgic. La transferència d’idees i tècniques de l’ecologia del paisatge marí a l’ambient pelàgic ha suposat un repte al llarg d’aquest doctorat. S’han proposat noves mètriques de paisatge marí pelàgic, que s’han aplicat en l’estudi dels hàbitats de reproducció de la tonyina vermella en el Mar Balear, la qual cosa ha permès avançar en el coneixement de l’ecologia d’aquesta espècie i d’altres de túnids. Aquests avanços han permès el desenvolupament d’un model de predicció de la localització de les zones de reproducció de la tonyina a les Balears, basats completament en l’aplicació de dades procedents de l’oceanografia operacional (teledetecció i models hidrodinàmics). Finalment, la monitorització dels estadis larvaris de la tonyina vermella i l’anàlisi dels seus hàbitats essencials han permès desenvolupar índexs d’abundància larvària, i demostrar que la informació sobre l’hàbitat millora significativament l’avaluació d’aquest índexs. Aquests índexs larvaris estàn permetent analitzar l’evolució de la fracció adulta de la població oriental de tonyina vermella de l’Atlàntic, que es reprodueix al Mediterrani.