L’avaluació d’un programa intergeneracional a educació primàriapropostes per a l’avaluació a partir de les lliçons apreses en el projecte SACHI2

  1. Victòria Quesada Serra 46
  2. Marga Vives Barceló 456
  3. Belén Pascual Barrio 46
  4. Maria Antònia Gomila Grau 467
  5. Joan Amer Fernández 1468
  6. Rosario Pozo Gordaliza 69
  7. Carmen Orte Socias 234610
  1. 1 Anuari de l’Educació de les Illes Balears
  2. 2 Anuari de l’Envelliment de les Illes Balears
  3. 3 Laboratori d’Investigació sobre Família i Modalitats de Convivència (LIFAC) de la Universitat de les Illes Balears
  4. 4 Departament de Pedagogia i Didàctiques Específiques de la Universitat de les Illes Balears
  5. 5 Observatori de les Persones Majors de Mallorca. Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS)
  6. 6 Grup d’Investigació i Formació Educativa i Social (GIFES) de la Universitat de les Illes Balears (http://gifes.uib.eu)
  7. 7 UOM, Universitat Oberta per a Majors
  8. 8 Màster en Intervenció Socioeducativa amb Infància, Adolescència i Família de la Universitat de les Illes Balears
  9. 9 Universitat de les Illes Balears, al Departament de Teoria i Història de l’Educació
  10. 10 Càtedra d’Atenció a la Dependència i Promoció de l’Autonomia Personal de la Universitat de les Illes Balears
Revista:
Anuari de l'envelliment: Illes Balears

ISSN: 2174-7997

Año de publicación: 2020

Año: 2020

Páginas: 446-464

Tipo: Artículo

Otras publicaciones en: Anuari de l'envelliment: Illes Balears

Resumen

La evaluación es un elemento clave en la aplicación de cualquier tipo de programa. Entendemos por evaluación de un programa aquel proceso sistemático y planificado que se lleva a cabo para recoger información sobre el funcionamiento del programa y sus efectos. El artículo que tenéis en las manos muestra dos propuestas de evaluación diseñadas a partir de las lecciones aprendidas durante el proceso de evaluación en un programa intergeneracional escolar dirigido a alumnado de cuarto y quinto de Educación Primaria, el programa Compartir la Infancia 2 (acrónimo SACHI2). Se trata de dos propuestas de evaluación que, si bien tienen algunos elementos comunes, pretenden ofrecer dos posibilidades diferenciadas. Por una parte, mostrar una propuesta de evaluación que permita llevar a cabo una evaluación sostenible e interna del programa intergeneracional, y, por otro lado, mostrar una propuesta de evaluación más meticulosa que permita una evaluación más profunda del programa y que requiere de un apoyo externo para llevarla a cabo. En el artículo se encuentran estas dos propuestas desglosadas. El texto concluye recordando la importancia de la sostenibilidad en la evaluación de programas como aspecto clave para que los docentes puedan analizar la conveniencia de los programas que implementan en su aula.

Referencias bibliográficas

  • Aberrategui, L. (2018). Radio intergeneracional en la escuela: una propuesta para el envejecimiento activo. Index.comunicación, 8(2), 211-228.
  • Ballester, L,. March, M., Oliver, J.L. (2016). La evaluación de los proyectos intergeneracionales. El diseño de la evaluación. A: Orte, C i Vives M (eds.). Compartir la infancia. Proyectos intergeneracionales en las escuelas, 31-46. Madrid, España: Octaedro.
  • Lozano Martínez, J., Ballesta Pagán, F.J., Castillo Reche, I.S. i Cerezo Máiquez, M.C. (2018). El vínculo de la escuela con el territorio: una experiencia de inclusión educativa. Profesorado. Revista de currículum y formación del profesorado, 22(2), 207-226.
  • McCrea, JM, Weissmann, M., Thorpe-Brown, G. (2004). Connecting the generations: a practical guide for developing intergenerational programs.Generations together.
  • Miguel Díaz, M. de (2000). La evaluación de programas sociales. Fundamentos y enfoques teóricos. Revista de Investigación Educativa,18(2), 289-317. https://revistas.um.es/rie/article/view/121011.
  • Newman, S. i Sánchez, M. (2007). Los programas intergeneracionales: concepto, historia y modelos. A: Sánchez et al. (eds.). Programas intergeneracionales. Hacia una sociedad para todas las edades. Colección Estudios Sociales, 23. https://obrasociallacaixa.org/documents/10280/240906/vol23_es.pdf/ed49558a-6d16-48e9-a6ee-8c24fe917a61
  • Nirenberg, O., Brawerman, J. i Ruiz, V. (2005). Evaluar para la transformación. Innovaciones en la evaluación de programas y proyectos sociales. Paidós.
  • Orte, C. (et al.) (2018). Guía de Implementación de Programas de Aprendizaje Intergeneracional. Basado en las experiencias del Proyecto SACHI2. https://gifes.uib.es/Proyectos/SACHI-2-Sharing-Childhood-2/
  • Pérez Juste, R. (2000). La evaluación de programas educativos: conceptos básicos, plan-teamientos generales y problemática. Revista de Investigación Educativa, 18(2), 261-287.
  • Pérez Juste, R. (2006). Evaluación de programas educativos. Muralla.
  • Sáez Carreras, J. i Nieto, J.M. (1995). Evaluación de programas y proyectos educativos o de acción social. Directrices para el diseño y ejecución. Revista de Pedagogía Social, 10, 141-169.
  • Sánchez, M. (2007). La evaluación de programas intergeneracionales. Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales.
  • Sánchez, M., Sáez, J., Díaz, P. i Campillo, M. (2018). Intergenerational education in Spanish schools: making the policy case. Journal of Intergenerational Relationships, 16, 166-183.
  • Tejedor Tejedor, F.J. (2000). El diseño y los diseños en la evaluación de programas. Revista de Investigación Educativa, 18(2), 319-339. https://revistas.um.es/rie/article/view/121021.