Ostras, corrucos y lapas en las fábricas conserveras de Iulia Traducta (ss. II – V d.C.)arqueomalacología en el Parque de las Acacias (Algeciras, Cádiz)

Resum

En aquest treball es presenten els resultats de l’estudi arqueomalacològic d’una intervenció arqueològica realitzada al Parque de las Acacias d’Algesires (província de Cadis, Espanya) durant l’any 2015, la qual va permetre exhumar part d’una de les fàbriques de salaó de barri industrial d’Iulia Traducta, amb contextos diversos datats entre moments avançats del s. II i el s. V d.C., ben datats estratigràficament, i amb un ampli registre ceràmic i numismàtic. Entre els diversos tàxons de bivalves i gasteròpodes marins destaca l’elevada presència de “corrucos” (Acanthocardia tuberculata), un tipus de bivalve de grans dimensions que compta amb un sistema d’extracció singular, caracteritzat per una perforació en una de les valves. Abunden les ostres (Ostrea edulis), algunes procedents de vivers, i els patèl·lids; i s’ha documentat un possible buccinum realitzat sobre un cargol de mar amb l’àpex intencionalment fracturat (Charonia lampas). El principal interès d'aquest treball rau en comprovar l’evolució de l’explotació dels recursos malacològics en una àrea de producció especialitzada en l’economia marítima durant un període prolongat, i la confirmació de l’ocupació d'aquests aliments en la fabricació de conserves marines, ja que es tracta de restes rebutjats en estrats deposicionals en aquestes fàbriques de producció pesquera-conservera, sumant-se a les troballes ja conegudes de les properes cetariae del carrer San Nicolás d’Algesires.